L’enquesta de La Vanguardia
novembre 8, 2009 | 
Marc Belzunces | 
Imprimir
El passat dilluns 2 de novembre el diari La Vanguardia publicava una enquesta sobre la independència de Catalunya. Convé fer-li una ullada amb certa atenció.
Fitxa tècnica
L’enquesta s’ha fet sobre 1.000 entrevistats i l’ha dut a terme l’Instituto Noxa. Aquest és un nombre baix, tot i que entra dins de la normalitat de les enquestes d’aquest tipus, que es mouen entre 800 i 2.500 persones (CIS, ICPS, UOC i El Periódico). Bàsicament el nombre d’entrevistats va en funció del pressupost disponible, amb un cost típic de 10 EUR per entrevista telefònica.
L’enquesta es va fer telefònicament assistida pel sistema Cati, la qual cosa també és comuna. Es va fer entre el 22 i el 27 d’octubre d’enguany. No tenim altres dades, com si l’enquesta es va fer només en espanyol (tipus CIS), o es demanava la llengua de preferència (tipus ICPS o UOC). Tampoc tenim la matriu original, i no sabem el nombre total de preguntes que s’hi van fer.
Resultats generals
Per a mesurar el suport a la independència tenim bàsicament 2 tipus de preguntes. La que pregunta si estem a favor o en contra de la independència (CIS, ICPS) i la que pregunta què faríem en cas d’un referèndum immediat (UOC; El Periódico, La Vanguardia). L’enquesta que fa periòdicament el CEO no serveix per mesurar el suport a la independència perquè, entre altres coses, no ens dóna informació sobre quanta gent està en contra o indecisa, aspectes cabdals. És curiós que tothom pregunta directament sobre la independència de Catalunya (govern espanyol (CIS), diputacions provincials (ICPS), universitats catalanes (UOC, ICPS) i mitjans catalans (EP, LV)). Tothom ho pot fer, menys la Generalitat de Catalunya.
Comparem, per tant, el resultats de l’enquesta de La Vanguardia amb les altres enquestes, i resultats de referèndums sobre el conjunt del cos electoral (les enquestes pregunten a tota la població de 18 o més anys):
|
|
A favor |
En contra |
Indecís |
Abstenció |
En blanc |
Ns-Nc |
|
La Vanguardia 2009 |
35% |
46% |
7% |
8% |
3% |
1% |
|
UOC 2008 |
36% |
22% |
|
27% |
1% |
14% |
|
La Vanguardia 2008 |
36% |
50% |
|
3% |
3% |
|
|
El Periódico 2007 |
34% |
44% |
12% |
10% |
|
|
|
La Vanguardia 2007 |
30% |
38% |
12% |
10% |
10% |
12% |
|
CES (ICPS, CIS) |
35% |
45% |
15% |
– |
5% |
|
|
Estatut 1979 |
52% |
5% |
– |
41% |
2% |
|
|
Constitució Eu. 2005 |
26% |
11% |
– |
59% |
4% |
|
|
Estatut 2006 |
36% |
10% |
– |
51% |
3% |
|
Pel que fa al suport a la independència, l’enquesta de La Vanguardia torna a confirmar el que ja sabíem, que està al voltant del 36%, tal i com ja diuen les enquestes de l’ICPS, CIS, El Periódico, la UOC i la pròpia LV el 2008. A més, i tal com ens diuen els resultats del dos darrers referèndums a Catalunya, aquest suport és suficient per guanyar. Més encara, mai cap govern de la Generalitat ha obtingut mai un suport superior al 35% sobre el conjunt de ciutadans de Catalunya (repeteixo, és sobre el conjunt que mesuren les enquestes).
El matís que introdueix l’enquesta de La Vanguardia, molt rellevant, és pel que fa al comportament dels opositors a la independència de Catalunya, els unionistes. Fins ara teníem dues respostes contradictòries. De les enquestes de l’ICPS i CIS sabem que al voltant del 45% està en contra de la independència. Pel que fa al comportament concret davant d’un referèndum immediat, la UOC ens venia a dir, però, que la meitat d’aquests votaria que no (un 22%), mentre que l’altra meitat no aniria a votar (27%). Mentre que El Periódico ens venia a dir que tots els unionistes anirien a votar que no (un 44%) i que l’abstenció estaria formada pels indecisos. Els resultats de La Vanguardia, tant del 2007, 2008 com del 2009, se situen en la banda d’El Periódico: tants els votants del Sí com els votants del No anirien a votar en massa. Convé tenir en compte que l’enquesta de LV del 2008, on el rebuig obté un 50%, té només 600 enquestats (4% d’error teòric), un nombre massa baix.
Atesa la diferència actual de 10 punts percentuals a favor de l’unionisme, el comportament dels unionistes és cabdal. Si aniran a votar o no, si els podem canviar de parer o no (ho hem de fer amb un 15% només). Tenint en ment sempre que en cap referèndum d’enlloc del món vota el 100% de l’electorat. Sempre hi ha abstenció, entre un 10%-30% típicament. I tenint també en compte que a hores d’ara tampoc s’ha fet un debat públic obert confrontant les dues opcions, ni s’ha fet una campanya intensa i calculada a favor de la independència entre els sectors indecisos i unionistes.
Vots a partits
L’enquesta de La Vanguardia d’aquest dilluns també segmenta per vot a partit. No diu, però, a quines eleccions es refereix (nacionals, municipals, espanyoles o europees). Hi ha diferències significatives entre unes i altres eleccions. Suposem que els resultats corresponen a eleccions catalanes, i comparem-lo amb les dades que ja sabem:
|
|
A favor (LV) |
A favor (CES) |
En contra (LV) |
En contra (CES) |
|
CiU |
42% |
44% |
38% |
45% |
|
PSC |
25% |
21% |
50% |
63% |
|
ERC |
80% |
83% |
– |
11% |
|
PP |
10% |
11% |
79% |
82% |
|
ICV |
33% |
33% |
50% |
47% |
Veiem que els resultats de la nova enquesta de La Vanguardia coincideixen plenament amb els de l’estudi que m’encarregà el Cercle d’Estudis Sobiranistes (primera part, segona part, figures) sobre una vintena d’enquestes de l’ICPS i el CIS. A ERC hi ha una majoria absoluta d’independentistes, a CiU estan força igualats, guanyant els independentistes, a la resta hi ha majoria d’unionistes.
Sentiment de pertinença nacional
L’enquesta també segmenta per sentiment de pertinença nacional. Comparem novament amb el que ja sabíem:
|
|
A favor (LV) |
A favor (CES) |
En contra (LV) |
En contra (CES) |
|
Només catalans |
80% |
77% |
– |
16% |
|
Més catalans |
60% |
54% |
– |
31% |
|
Per igual |
– |
21% |
62% |
56% |
|
Més espanyols |
– |
14% |
73% |
70% |
|
Només espanyols |
– |
11% |
76% |
70% |
I veiem que les dades tornen a quadrar. Els termes identitaris exclusivament catalans o més catalans que espanyols són independentistes. Mentre que els termes identitaris tant català com espanyol, més espanyol o exclusivament espanyols són unionistes. Remarcant especialment que el terme indentitari intermedi (tant català com espanyol) no ho és en termes d’independentisme/unionisme: clarament és unionista.
Conclusions
Així doncs, podem afirmar que els resultats de La Vanguardia estan en la línia d’altres enquestes, del que ja sabíem. Confirma el grau de suport, i l’adscripció de l’independentisme/unionisme per vots a partits i sentiment de pertinença nacional. La contribució més significativa seria la del comportament dels unionistes, que anirien a votar en massa, en contraposició a d’altres enquestes i altres dades que coneixem (els unionistes són més abstencionistes a les eleccions nacionals, etc).
N’hi ha gent que ha criticat l’enquesta per tenir una intencionalitat contrària a la independència de Catalunya. Per exemple, l’Ignasi Sivillà ens envià al CES el seu parer sobre l’enquesta, fent-se també ressò en Vicent Partal. No estic d’acord en què l’enquesta estigui manipulada. O en tot cas, ho estarien totes. A més, l’Ignasi en els seus càlculs només considera els votants, no pas els abstencionistes, la qual cosa és un error si pensem en el resultat conjunt. Tampoc cal fer estimacions o càlculs a partir d’altres preguntes sobre una pregunta que l’enquesta fa directament.
Sobre les enquestes caldria tenir uns quants conceptes clars. L’enquesta més fiable seria aquella que féssim a absolutament tots els catalans. Però això és literalment impossible: sempre fallaria alguna o altra persona. A més, si féssim la mateixa pregunta a tots el catalans un dia, i l’endemà féssim la mateixa pregunta a les mateixes persones, els resultats tampoc serien exactament iguals. I després hi ha el tema pràctic: fer una enquesta a tots els catalans a banda de ser impossible a la pràctica, és inviable econòmicament. Per això hem de recórrer a aproximacions estadístiques. I tota aproximació té les seves limitacions, els seus problemes i les seves virtuts. Per tant, sempre que jutgem els resultats d’unes enquestes hem de tenir clar que mai coincidiran entre elles de forma completa. La fiabilitat ens l’atorgarà les semblances entre elles, i allà on hagi grans diferències és on haurem d’arrufar el nas i demanar-nos el per què d’elles, primer cercant qüestions tècniques i finalment considerant intencionalitat política.
Eina indispensable: enquestes pròpies
Per això sempre dic que una de les principals eines de l’independentisme contemporani és fer enquestes anuals pròpies. Només així podrem conèixer amb un mínim detall la societat catalana moderna que, com tota societat contemporània occidental, és extremadament complexa. No s’hi valen esquemes simplistes ni percepcions personals. Només amb enquestes pròpies podem definir un grup de 50 o 60 preguntes que considerem necessàries des de la nostra òptica, que toquin prou aspectes de la vida normal de les persones, però també aspectes que ens interessin des d’un punt de vista nacional. Amb la resolució territorial que vulguem. Amb les dades ben públiques, a ser possible també les matrius originals, per a què arribi a tothom, i tothom hi pugui fer recerca ben lliurement (des del sociòleg fins a l’afeccionat o curiós).
Tot plegat no deixar de ser una qüestió simplement econòmica. Si volem enquestes sobre la independència com les que s’han fet fins ara, amb uns 1.500 entrevistats, això són de l’ordre de 15.000 EUR anuals. Si volem fer-la també a les Illes Balears i el País Valencià (cosa que no s’ha fet mai), serien, per tant, de l’ordre de 30.000 EUR anuals. Crec, sincerament, que és una cosa que com a col·lectiu ens podem permetre.
Si volem major resolució (nivell comarcal), informació i fiabilitat aleshores ens hem de fixar en el que fa la FUNDACC pel consum cultural. Estem parlant de 30.000 entrevistats a Catalunya, 2.500 a les Illes Balears i 7.000 al País Valencià. És a dir, de l’ordre de 300.000 EUR anuals per Catalunya, 400.000 EUR en conjunt. Una cosa més difícil, però que també ens podríem permetre. No deixa de ser una quantitat de l’ordre del que demanen per intermediacions immobiliàries alguns antics alts càrrecs de la Generalitat que poden cobrar pensió de jubilació pública sense necessitat de treballar.
Vull dir, que sovint fem grans disquisicions dialèctiques i parlem de grans conceptes, i al final sovint es tracta de fer inversions econòmiques per obtenir coneixement i, sobretot, treballar. Cosa que massa sovint no fem.
Etiquetes Política catalana | 
16 comentaris »
novembre 8, 2009 a les 1:25 am
Hola, sóc el desmoralitzat del comentari núm. 2 del teu passat article de l’1 de novembre. Gràcies pel teu suficientment rigorós anàlisi. Em quedo més tranquil ara que puc contrastar el que diu el CES amb algú que té un perfil molt diferent de l’ALT.
El resultat és encoratjador. No obstant, no crec que ens poguem confiar amb la dada aquella de que a Montenegro el percentatge de suport era menor abans de començar el procés, perquè lluitar contra algú que ha estat capaç de tenir enganyada a quasi tota la humanitat durant cinc cents anys amb el tema de’n Colom, segur que és més dur de pelar.
Certament, com a col·lectiu ens podríem permetre almenys una enquesta de les barates per any. Només que siguem els 4.000 reagrupats per principis d’any, això suposaria un mínim de 24.000 Eur. Crec que podríem destinar “el sou d’un mes” d’RCat per tal d’obtenir dades independents, amb els criteris que ens interessen i fiables. La resta potser seria per pulir-s’ho al “cinturón rojo” a veure si podem convèncer el mínim necessari d’unionistes amb perfil demòcrata, usant la tàctica que creguem més adequada a partir dels resultats de l’enquesta.
novembre 8, 2009 a les 10:59 am
Molt interessants totes aquestes dades. No som tan pocs com alguns ens volen fer creure.
Per cert, aquí els 20 càrrecs de l’Antoni Fogué el 2007:
http://albert-bir.blogspot.com/2009/11/lana-hernandez-no-es-lunica.html
novembre 8, 2009 a les 11:53 am
“No deixa de ser una quantitat de l’ordre del que demanen per intermediacions immobiliàries alguns antics alts càrrecs de la Generalitat que poden cobrar pensió de jubilació pública sense necessitat de treballar.”
No trobes que aquesta afirmació traspúa una mica de ressentiment social? Ho dic sobretot perquè comissions com aquestes se’n fan a grapats i ningú havia posat el crit al cel fins ara.
P.D. La resta de l’article és excel·lent company.
novembre 8, 2009 a les 1:50 pm
#3 Guillem,
Què et penses, que no hi ha ressentiment social cap als generadors de la bombolla immobiliària que s’han enriquit amb el patiment de les famílies i l’exclusió dels mileuristes d’habitatge propi durant més d’una dècada? Ara i abans.
novembre 8, 2009 a les 3:09 pm
El proper 13 desembre hi ha la major enquesta de la història sobre la independència de Catalunya. Respecte el tema dels fons necessaris per obtenir dades estadístiques, penso que en absència d’estat, ens queda per explorar la filantropia. Salvant-hi les diferències, els americans són especialistes. El teixit de centenars de milers de petites i mitjanes empreses catalanes, ofereix una cantera de petits i mitjans filàntrops. Com mobilitzar una fracció d’aquests microfilàntrops en potència?. Potser començar per trucar les portes privades i qui truqui que sigui solvent. És una gran tasca. Totes les finalitats polítiques han disposat de mecenes privats. Això és la essència del funcionament. La dependència del fons públics, naturalment intervinguts políticament, és la mare dels paranys.
Bon article. Entenc la dedicació i la feina que aportes. Salutacions.
novembre 8, 2009 a les 4:22 pm
“L’enquesta” del proper 13 de desembre ens donarà molta informació. Tot i que tindrà un biaix important, ja que es farà només a pobles on hi ha el suport dels consistoris formats principalment per regidors de CiU i Esquerra. Si en aquests municipis governen (o son majoria) aquests partits, es de lògica pensar que el si a la independència tindrà més suports que en altres municipis governats (o amb majoria) per partits unionistes (PSC, PP, etc). De tota manera, crec que es podrà analitzar amb més exactitud la correlació entre votants de partits catalans i votants de partits unionistes i resultat de “l’enquesta”.
Finalment, vull remarcar que resulta molt extrany que partits com CiU i especialment Esquerra, que si que tenen el “poder adquisitiu” per poder encarregar aquest tipus d’esquestes no ho hagin fet mai (o com a minim no han trascendit mai a l’opinió pública). Es realment Esquerra un partit independentista i no es preocupa de fer un “estudi de mercat” dels seus potencials votants? Com va dir aquell? Fet i no paraules
novembre 8, 2009 a les 4:33 pm
#5 Manel,
Jo també penso en finançament privat. És aquí on s’ha de treballar de valent. Em de ser capaços de convèncer als mecenes privat per a què aportin inversió econòmica. Al final, el que importa és la pela. Uns posen calers, altres el seu talent i intel·ligència i altres el seu temps. Molta gent va deixar el tema de calers en mans de les institucions públiques. Això s’ha demostrat un error, ja que les institucions públiques estan al servei dels partits polítics i el seu propi finançament.
novembre 8, 2009 a les 4:37 pm
#6 Joan,
ERC i CiU sí que fan enquestes pròpies. Però se les queden per ells. Per això jo parlo de la necessitat de fer enquestes que siguin públiques, fins i tot les matrius de dades originals, amb l’anonimat dels entrevistats garantit.
novembre 8, 2009 a les 5:07 pm
Marc, si CiU i Esquerra (no ERC, parlem amb propietat) fan enquestes pròpies i no les fan publiques i a més el primers no aposten obertament per l’independentisme i els segons sembla ser que l’han aparcat de la seva acció política diària, podríem deduir que el resultat de dites enquestes no és pas favorable a l’independentisme, no? Jo el que de veritat no entenc (be, si que ho entenc) és que si s’ha demostrat que el famós “encaix” de Catalunya a Espanya és inviable i no solament això, sinó que la dependència de Catalunya de l’Estat espanyol és nefasta per nosaltres (identitaria, econòmica i socialment), perquè aquests partits no es dediquen a fer que aquests famós 35% augmenti. Avui en dia, ni CiU ni Esquerra fan res per augmentar aquest percentatge i si creix és precisament perquè el comportament de l’Estat espanyol respecte de Catalunya ja te caràcter de “guerra oberta” i d’aniquilació i malgrat el que es digui, la gent del carrer, el català de peu te encara prou dignitat com per revelar-se fins i tot sense el suport dels seus propis partits.
novembre 8, 2009 a les 5:36 pm
El que tinc clar es que si volem guanyar a les urnes i/o al referendum hem de fer “crear” independentistes pragmàtics, no identitaris. Vull dir aquella gent que parlant castellà o suahili votin independència per que vegin clar (els ho hem dde fer veure) que sense estat propi no tenim futur.
Els hem de sumar; si sumem guanyem
Salut!
novembre 8, 2009 a les 8:32 pm
No ho acabo de veure clar Marc
ALT també en les seves conferències utilitza quantitat de dades, però em serveix de poc des del punt de vista pragmàtic, perquè ?
Podria haver-hi un 90% favorables a la independència el problema per mi rau, en quanta gent mou el cul del sofà ?
Si ets independentista i es vota PSOE, no serveix de res, ans al contrari.
Potser preferiria menys percentatge i gent més “tensionada”.
novembre 9, 2009 a les 12:55 am
I el vot ocult? No sabeu que hi ha gent que no contesta mai el que pensa quan li pregunten en una enquesta? Segur que molts dels enquestats diuen que no ho saben o no contesten o diuen que passen (abstencionistes) i a l’hora de la veritat, el dia del referèndum, segur que votarien i votarien que sí, o que no!. Està per veure això de que només som el 35%.
L’estadística com a tècnica no falla, el que fallen són les preguntes i com les preguntes (els qüestionaris) i com contesta la gent i en quines condicions, moments i esdeveniments es fa l’enquesta.
Com sempre, per això, són els tècnics que han de saber fer bé la seva feina per evitar biaixos.
novembre 9, 2009 a les 12:57 am
Potser a més d’un el sorpren que hi hagi independentistes que votin PSC. Doncs aquests votants del PSC que votarien independència també són importants, i molt, per aconseguir-la. Per això i no només per això és important que hi hagi esquerra independentista. Per raons similars, i si CIU no fa el pas, és important que hi hagi en aquest país, per primera vegada, una dreta independentista. Perquè és clar que hi ha independentistes que mai votaran dretes i d’altres que mai votaran esquerres, juntament amb els que votaran independència i prou.
Si realment volem ser trasnversals per la independència sabem que no ho serem de ser amb una única opció. Hem de ser capaços de sumar a partir de diferents opcions. Però s’ha de sumar al Parlament i quan sigui possible guanyar.
La reconstrucció nacional passa per construir opcions independentistes, no per desacreditar-les. I sí, el PSC és un objectiu que ERC ha de rosegar, com d’altres -potser RCat- ho han d’intentar amb CIU.
novembre 9, 2009 a les 1:08 am
Jordi:
Es molt realista el que dius i, veritablement, es el que hi ha; per desgràcia.
Mai entendré un independentista posi per davant el debat dreta-esquerra pel damunt de la independència, ni tant sols que la condicioni.
No em refereixo a tu ni a ningú en particular. Ho dic en general.
Salut!
novembre 9, 2009 a les 2:31 am
Eduard, penso que per sumar de debò és necessari que entenguem que hi ha diferents plantejaments independentistes i que és bo que hi siguin per donar respostes a aquests diferents plantejaments, perquè cap vot independentista s’hauria de quedar a casa.
Si de debò volem sumar majoria algun dia hem d’entendre que arribarem amb diferents opcions al Parlament, respectant la lliure ideologia de cadascú. Ara bé, de la mateixa manera que cadascú pensa que la seva opció és la millor, segons els seus pressupòsits, hauríem d’anar pensant que en no tots els independentistes estem tallats pel mateix patró i que per tant, ningú es pot atorgar ser l’única via, ja que llavors només aconsegueix negar les altres, que hi són i són molt necessàries.
novembre 10, 2009 a les 11:58 am
Totalment d’acord amb la necessitat de comptar amb enquestes anuals pròpies com a eina d’anàlisi.
Per si a algú li interessa deixo el link de Neòpolis: http://www.neopolis.cat. Neòpolis és un projecte gironí d’àmbit català d’emprenedors vinculat amb la ciència Política i la Sociologia.
D’entre d’altres serveis oferim l’elaboració d’enquestes fetes a mida.