Estirant de la manta
novembre 9, 2009 | 
Dessmond | 
Imprimir
Aquests dies ha fet fortuna –o no- la frase pronunciada per en Pujol: no em feu estirar de la manta. No sé si literalment fa així. No vaig veure l’entrevista. Però una expressió que s’hi ha d’acostar, és la que s’ha convertit en el top de les “manta”. L’he pogut llegir per arreu.
El primer cop que vaig sentir exposar al doctor Carretero el seu ideari de reagrupat fou en una trobada que organitzà la Fundació Catalunya Oberta. És una activitat només accessible via estricta d’invitació. Es fa discretament. Afortunadament, m’hi vaig poder colar. No em feu estirar de la manta, que no puc dir com va ser.
Un cop en Carretero va haver fet la seva exposició, el torn de preguntes el va obrir en Prenafeta. I es va armar la mari-morena. No em feu estirar gaire de la manta. Només diré que la cosa anava d’aquesta discussió eterna que si nacionalista, que si independentista, que jo no accepto el terme nacionalista… . No crec necessari que m’hagi d’entretenir davant una parròquia com aquesta a puntualitzar qui era que deia què.
Recordo, també, que un cop acabat l’acte, un amic comú em va presentar la Rut Carandell. I vam fer petar la xerrada abastament, a peu de carrer. Crec que va ser una discussió molt sincera. A raig. Jo representava els valors convergents i el meu amic i la Rut eren aleshores militants – ben emprenyats- d’Esquerra. No em feu tirar més d’aquesta manta. Però crec que ens vam dir tot el que s’havien d’haver dit convergents –i unioneros- i la gent d’ERC per tal d’evitar caure en la temptació de parir cap tripartit. No hi ha res que qualli millor quan un nacionalista en troba un altre. (El que sí es fa impossible és una bona relació entre dues concepcions oposades quant a visió de país, per més que ho vulguis gestionar amb molta “mà esquerra”. És impossible que prosperi de forma positiva. Per exemple, jo des d’aleshores m’he trobat ben còmode treballant amb gent de RCat. Crec que és un absurd generar anticossos entre una trinxera nacionalista i una independentista. Hi ha més de comú que d’aliè. I qui no ho entengui, que s’ho faci mirar).
I em ve a la memòria aquest episodi tot just ara que ha passat aquesta esbandida del cas Pretòria. Perquè en aquests darrers temps el que és dramàtic –jo ho considero així, dramàtic-, és que gràcies a l’Estat espanyol, està desapareixent del mapa tot el que són els matisos. Ja no és que siguis en un cantó o altre. Has d’anar a un extrem o a l’altre, si no vols sortir volant. Espanya empeny com un bou desbocat cap a una punta o cap una altra. Certament, això engreixa l’independentisme a una velocitat mai assolida pel nacionalisme català, emprant la via constructiva. Ara, per a mi és dramàtic perquè estem edificant un cos independentista sense gaire fonamentació.
En Prenafeta ha estat acusat per la premsa madrilenya de fomentar l’independentisme. Ell dona suport molt principal a la Fundació Catalunya Oberta –n’és el seu vicepresident-, on s’hi aixopluguen, per exemple, gent declaradament separatista com ara en Sala-i-Martín o en López Tena -que es dedica a instigar referèndums per arreu de Catalunya!- Això sol és motiu suficient per justificar l’escarni públic al qual l’ha sotmès aquesta nova versió de l’espanyolisme.
Suposo que l’home no trigarà massa a tornar cap a casa. Ja vaig dir la setmana passada que la garzona interlocutòria no s’agafa per enlloc. Goso dir-ho després d’haver-ho contrastat amb gent més que solvent del ram de l’advocacia i, per tant, està escrit i és profecia. No cal, doncs, estirar més d’aquesta manta.
Això sí, l’ha deixat ben empastifat i l’ha sotmès a la inquisició domèstica. El mal serà molt difícil de reparar, doncs. I jo suposo -i espero- que l’independentisme haurà guanyat un o dos pesos pesants per a la causa. Penso, i no m’estireu de la manta, que aquests parell de personatges així que tornin a casa, plantaran cara als seus botxins. Cosa que em referma les ganes de mostrar-los el meu suport via aquest blog o facebook. Confio en que tu també t’hi sumaràs. A estirar de la manta, vull dir.
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
Etiquetes Política catalana | 
9 comentaris »
novembre 9, 2009 a les 11:13 am
Etiquetes Política catalana | No hi ha comentaris »
I…benvolgut Dessmond, “no hase farta desir nada mas”.
novembre 9, 2009 a les 1:14 pm
Dessmond: A mi el que em va deixar “distret” de la frase d’en Pujol sènior es la segona part “… que TOTS podríem prendre mal”.
Dius “jo suposo -i espero- que l’independentisme haurà guanyat un o dos pesos pesants per a la causa. Penso, i no m’estireu de la manta, que aquests parell de personatges així que tornin a casa, plantaran cara als seus botxins. Cosa que em referma les ganes de mostrar-los el meu suport via aquest blog o facebook”. Tant de bo! Però no només aquests dos pesos pesants.
N’hi ha més de pesos pesants que haurien de sortir de l’armari d’una vegada. Ja triguen. Hi ha pesos lleugers i welter que ja ho estan fent.
Salut!
novembre 9, 2009 a les 2:04 pm
Josep-Empordà,
Hi ha més reflexions al voltant d’aquest tema. Però no m’estiris de la manta, perquè estic ben emprenyat. Es podria fer, per exemple, un post amb l’actitud de Convergència i un bon grapat de convergents. Han estat un molt mal exemple.
Eduard Vivó i Font,
Clar que es pot prendre mal. Quan es juga a escampar porqueria a base de mitges veritats no hi ha ningú que en surti beneficiat, ans el contrari. L’espectacle que es pot oferir és depriment a les totes. Perquè no es deixa actuar al jutge, fins el final?. Perquè va sortint informació que se suposa està sota secret de sumari? Per engreixar el circ, més que per administrar vertadera justícia. Ens hem quedat entrapats amb el que diu en Pujol, quan el realment greu és que la justícia està perdent qualitat a marxes forçades.
Jo crec que a Convergència hi ha molts d’aquests cassos que apuntes. Molts. Suposo que aniran sortint per força. Espanya no dona gaire més opcions.
novembre 9, 2009 a les 2:19 pm
Totalment d’acord en lo de la poca qualitat de la anomenada Justícia. Com a recordatori (que no pas justificació) he de dir que en la mal anomenada transició no es va fer cap purga dels organiames del estat i que això va facilitar que els personatges i “filums” ideològics del franquisme seguissin incrustats en els orgues de poder corresponent i que els seus “tics” s’hagin perpetuat fins avui.
No cal dir que amb la independència tindriem una oportunitat històrica de fer net d’una vegada dels hereus d’aquella colla d’afuselladors.
Salut!
novembre 9, 2009 a les 5:02 pm
Declaracions a l’estil d’”estirar de la manta” no ajuden precisament a crear confiança. Si sap alguna cosa, ho ha de dir. Ben trist tot el que està succeint els darrers dies!
http://albert-bir.blogspot.com/2009/11/lana-hernandez-no-es-lunica.html
novembre 9, 2009 a les 6:50 pm
I a mí que, comparat amb l’excel·lència democràtica amb què han reaccionat López Tena o Ventalló, em segueix fent vergonya llegir coses com les de Biel i demés espanyolades d’adhesions incondicionals…
novembre 9, 2009 a les 6:50 pm
La manta tapva els noms dels acusats de la inquisició, els judaitzants, ara l’an modernitzat, són els acusats d’un tribunal que no es pot acceptar en democràcia,i d’un jutge de justícia dubtosa, els jueus actuals són els catalans.
Tirar de la manta es saber qui són els que el castellanisme té a la llista negra, com bé s’ha vist, ara que està neguitós amb els referèndums.
Si hi ha resposta catalana, prendrem mal.
Si no en sabem prou, o actuem maldestrement.
novembre 9, 2009 a les 8:09 pm
A mi el que em fot molt és que, a part de menysprear els xoriços que tenim per aquí, certes persones no vulguin sentir parlar de la independència de Catalunya i es descontrolin solament en pensar-ho. No saben el que és la democràcia i no veuen que Montenegro separant-se de Sèrbia ha guanyat disminuint els aturats, pujant el seu nivell de vida… I que els que eren contraris a la independència ara veuen irreversible el seu procés perquè la millora és evident per a tots, i l’èxit ha estat en formar un Estat propi.
novembre 9, 2009 a les 10:28 pm
Eduard Vivó i Font,
A mi sempre em va fer repelús veure persones com en Fraga o en Carrillo a les Cortes i essent tractats d’excel·lències. Certament la transció és una bona estafa.
Albert,
Bé, crec que són poc afortunades però es poden entendre perfectament. Vull dir que se suposa som una societat que té uns mínims d’estudis i coneixement suficients com per no ser presa de segons quina mena de pànics.
Popota,
A quin Biel fas referència? Ho sento, però es que estic una mica “out” darrerament.
Durruti fai Companys cnt amb psuc.,
La comparació amb els jueus és atrevida. No et manca raó.
Bernat,
Bé, sempre hi ha una minoria selecta que es capaç de veure més enllà del que fa la majoria. Ara només ens manca qui lideri el procés. Però el camí fa dies que està traçat.