És d’agrair que a mesura que es va acostant el dia -13 de desembre- en què molts municipis catalans tenen pensat ‘cagar-se’ en la democràcia espanyola i les seves cosetes, vagin apareixent missatges de gurús i salvapàtries que al més pur estil Pepito Grillo intenten redreçar les consciències dels malparits que donem suport a un atemptat d’aquesta magnitud contra la voluntat d’un poble (que viu majoritàriament més enllà de l’Ebre). Veus respectables i respectades que apel·len, amb objectivitat i sense cap interès personal -ehem-, a l’harmonia, la concòrdia i la por per fer desistir d’una idea tan sonada, nociva i perillosissíssima com reivindicar per a Catalunya el dret a celebrar un referèndum per decidir si vol estar a Espanya o no; pregunta obscena, cabrona, malintencionada i perillosa on les hi hagin que apunta directament contra un dogma essencial dins l’evolució natural de l’espècie humana, com és la unidad de destino en lo universal de la nación española.
Alguns són polítics, com el nostre presi, més preocupat pel fet que aquestes consultes casen ben poc amb les normes ‘del papa’ que no pas que compten amb la complicitat d’un important percentatge dels que són els seus administrats, catalanets de carrer. Altres són ‘pijas’ amb una recent afició pels G.I.JOEs, fet que li ha valgut la cartera d’un ministeri des del qual es veu prou valenta com per enlletgir la iniciativa insultant els conciutadans que hi donem suport amb l’argument que es tracta de pràctiques radicals executades per pollosos militants extremistes (es de ser mala persona). I entre tots ells tampoc hi poden faltar líders d’opinió com el sempre progre X(J) -depèn de qui pagui- avier Sardà, que fa temps li va agafar el gust a pontificar sobre qualsevol tema des de la seva tribuna marciana. Diu aquest gran (que ho és) comunicador que aquestes consultes l’únic que faran serà augmentar el vot del PP (el Halloween de PortAventura acabava el 22 de novembre), mentre alhora denuncia la “crosta catalaneta” de TV3 per la –excessiva segons ell- cobertura que va merèixer a ‘La Nostra’ la celebració del referèndum d’Arenys de Munt. I és que… des de quan té interès mediàtic una consulta ciutadana de tipus privat en un ‘poblacho’ del Maresme que no arriba als 10.000 habitants? Vés que no fos perquè des d’SSSSPPPPAÑA (S sonora P explosiva, cjoñño!) s’intentés boicotejar a qualsevol preu la seva celebració permetent fins i tot per al mateix dia una ‘mani’ en contra per part d’un grupet de soldadets ‘pro-democràcia’, tots ells reputats defensors de la llibertat i la participació ciutadana en la política NACIONAL. És clar que, com diu el nostre honorable, “en democràcia fins i tot els fatxes tenen dret a expressar-se…”, renoi, quina democràcia més rareta que ‘gaudim’ els catalans!
Bé, a tots ells els diria que jo –ningú, crec, dels que ho promouen i/o hi donem suport- no tinc sensació d’estar fent res dolent, sempre que pretendre expressar la meva opinió de forma ordenada, cívica i lliure no sigui considerat com a delicte en l’estat de ‘libertades’ (mala cosa, quan ho escriuen en plural) del qual m’obliguen a formar part. També els hi vull dir que ni de conya se’m passa pel cap demanar perdó o sentir-me culpable d’haver nascut català i d’anhelar viure de forma tan descaradament oberta com pugui/vulgui aquest fet, començant a casa meva. Em refereixo a coses com voler que la meva tele pública mantingui per sempre la seva “crosta catalaneta”, PUIX AIXÒ ÉS EL QUE SOM! I Finalment els hi demanaria, si realment volen ajudar als seus conciutadans, que no els espantin ni els intentin enredar amb els seus interessos partidistes. Va home, que per molt que ho digui una constitució que cada cop ha votat menys gent en aquest estat, aconsellar a la gent que deixi que altres decideixin sobre qualsevol aspecte de la seva vida no és mai un bon suggeriment! Si és que de fet el poder-nos plantejar com a poble si volem ser independents o no semblaria més aviat un dret propi de l’estatus de “nacionalitat” amb què comptem, no? Clar que em sembla que aquesta definició no és res més que un eslògan descartat per la Coca-Cola…
En fi, molts diran que hi ha d’altres problemes més grossos a Catalunya com per posar-se ara a reivindicar el del dret a decidir… i és evident que és veritat, per molt que el fet de no poder disposar d’aquest dret signifiqui de forma oficiosa que som una realitat nacional segrestada. Amb tot, no penso que promoure la participació ciutadana en una iniciativa absolutament democràtica com la del 13 de desembre hagi d’empitjorar aquests problemes, és més, potser ens ajuda a prendre mesures per començar-los a solucionar.
Per tot això, i més enllà del previsible i malauradament poc fiable resultat que puguin donar les múltiples consultes (per la situació excepcional en què es celebren), el 13 de desembre el ‘sí’ i el ‘no’ juguen en el mateix equip, que no és un altre que aquell a qui li preocupa tant la seva pàtria (xica o gran, al gust) que exigeix per a ella el dret a decidir-ne el seu futur. Així que ja ho saps, que no et confonguin, si ets dels afortunats que viu en algun municipi interessat en l’opinió dels seus conciutadans, el dia de la consulta exerceix la teva llibertat i digues ben fort que el camí de Catalunya, sigui quin sigui, només l’han de poder decidir els mateixos catalans!
Albert Canudas Arroyo