He llegit un article del professor Cardús a l’Avui i he quedat sorprès. He quedat sorprès, bàsicament, perquè m’ha emblat no està d’acord amb el que llegia, però la veritat és que un cop rellegit l’article, continuava discrepant de l’exposició que feia el professor. La sorpresa, és clar, era que per primera vegada no compartia el seu punt de vista.

El professor es mostrava en total desacord amb el tema de la transversalitat. No sé si el motiu era per atacar de manera indirecta alguna de les persones que propugnen aquesta idea, cosa que no crec, doncs el professor no acostuma a actuar d’aquesta manera, ja que si ha de manifestar-se en contra d’alguna cosa ho fa sempre de manera oberta i directe. He quedat francament sorprès.

Discrepo de l’opinió del professor, ja que el tema “transversal” aplicat a la independència de Catalunya, no és que sigui tan sols just, és just i necessari. Hem d’aplicar aquesta transversalitat, ja que si ens hem de refiar dels partits, per aglutinar voluntats independentistes, anem arreglats. Hi ha qui moltes vegades ha comentat que no es pot parlar genèricament dels partits, ja que dins de cada partit hi ha gent que contempla el tema de la Independència del país de manera molt diversa. ¿Cal aclarir que quan es parla de “partits” es fa referència a les cúpules? Per exemple, Mas ja ha manifestat que CiU inclourà el dret a decidir al programa electoral si el TC tomba l’Estatut.
¿Què vol dir això? Doncs que si no el toma continuarà fent la viu-viu i anirà tallant el cuponet. Com molts altres, és clar. ¿I tots els militants i/o simpatitzants de CiU hi estan d’acord amb aquest plantejament? Jo cec que no. I aquí és on aquests militants i/o simpatitzants han de trobar un lloc per aixoplugar-se a les eleccions del 2010. Als d’aquest partit i als d’altres, evidentment.

Per tant, la transversalitat comença aquí. En crear un espai on, per un moment, els militants i/o simpatitzants dels partits puguin dipositar d’una manera útil el seu vot per tal de donar una empenta a la sobirania.

Donada aquesta empenta, i en el supòsit d’aconseguir l’estat propi, aleshores cadascú continuarà, o no, donant suport al seu partit polític de tota la vida. Però cal contemplar, també, que un cop constituïts com estat independent, alguns partits polítics haurien d’optar per la seva refundació, o si més no, s’haurien de replantejar els seus objectius o fins i tot la seva raó de ser.

Resumint, la transversalitat és necessària, per utilitzar-la com a parèntesi, per fer el salt de l’estat de les autonomies a l’estat propi. Com aglutinador dels vots necessaris per aconseguir el nombre de diputats suficients per proclamar unilateralment la independència. Hem de tenir present que per arribar a aquest nombre de diputats, caldrà el suport de militants i/o simpatitzants de CiU, ERC, PSOE-C i ICV-EUiA, i si algú del PP hi vol ser, benvingut. I per això cal un espai transversal. Després… després ja decidirem el govern que volem.

Jaume Lleal i Munells.