EL VOTANT DE LA PINÇA AL NAS:
maig 17, 2010 | 
Convidat del Bloc Gran | 
Imprimir
Era diumenge, un d’aquells de màniga curta, per fi, i feia temps de “cerveseta xiringuitera” al passeig marítim de Mataró. Doncs això, tres amics fèiem el que és propi asseguts en unes incomodes cadires d’alumini vell, aixecant les gerres escumoses d’un excel·lent tractament de civada alhora que un sol primaverenc ens acariciava la cara de forma dolça quan varem començar a fer-la petar.
En Jordi eixugant-se el morro amb un tovalló prim de paper deia que no sabia a qui votaria a les properes eleccions autonòmiques perquè estava totalment decebut amb la política catalana i amb els titelles que la representen.
L’altre company, en Xavier, deia amb un somriure als llavis que ell compraria una pinça d’estendre roba i la guardaria en un calaix fins el dia de les votacions. La cara d’en Jordi es va quedar a quadres, suposo que la meva deuria estar a un segon de la mateixa gèlida deformació facial però evidentment jo no me la veia.
Endevinant la nostra sorpresa en Xavier va considerar que ens devia una explicació distesa sobre aquella referència tan summament rara. Ens va confiar que bo i haver estat històricament un fidel votant d’ERC aquesta vegada faria un sacrifici votant a CiU per acabar amb el fracàs del tripartit.
L’ombra del dubte s’havia desvelat i ara ja enteniem el perquè de la pinça, evidentment no em vaig poder resistir a fer un esbós mental d’aquella situació. Veia en la meva imaginació en Xavier entrant al col·legi electoral de torn amb una pinça de plàstic color fúcsia intens prement-li aquella pera que tenia per nas. Amb el braç ben estirat subjectant el seu vot i amb l’esquena endarrere apropant-se de puntetes cap a la urna dient “ecs aquí on ecs votca?” .
Era un quadre simpàtic, fins i tot ridícul, però possiblement seria la tònica previsibles en unes eleccions on el vot útil acabarà anul.lant el passional o el que realment tothom voldria que fos el definitiu.
Vaig pensar en mirar al diari com estaven les accions en borsa de les fàbriques de pinces, segurament seria una aposta del tot segura per invertir-hi abans de les properes eleccions.
David Morgades
Etiquetes Política catalana | 
9 comentaris »
maig 18, 2010 a les 2:02 pm
Al principi uns quants companys votants de sempre d’ERC també m’havien dit que votarien CiU. Deien que “per no fer res, ni els republicans ni els sociates, més val veure si en Mas és més capaç”.
Jo els deia que al meu parer no és tant per manca d’acció útil de govern com més aviat per incapacitat de transmetre-ho a la ciutadania.
Però des de que les enquestes de La Vanguardia estan anunciant la majoria absoluta per CiU, el debat està deixant de ser tan simple.
Un parell de companys que fa dies m’havien dit també que votarien CiU ara s’ho repensen.
Diuen que si ERC havia optat per ser alhora aliada del PSOE i alhora mosca collonera del PSOE, la seva por és que ara en Mas i en Duran s’hi entreguin obertament (en realitat l’expressió fou “s’hi obriran de cames”).
Un altre company votant del PSC diu que el PSOE no vol EL PSC al govern de Catalunya (i menys si això implica aguantar les collonades de ERC).
La conclusió dels primers és (comentari textual recollit al bar): “…si hem de treure una colla de potiners que la pifien quan intenten fer coses i els hem de canviar per una colla d’entreguistes que no tenen intenció de fer res, el millor és no votar ningú…”.
Posteriorment un d’aquests em deia que si es presentés en Laporta ho provaria, però que dels polítics coneguts ja n’estava tip.
maig 18, 2010 a les 3:30 pm
Fantassin Manel:
Company la intenció d’aquest escrit era denunciar precisament el fet que molts ciutadans tenen previst fer un vot obligat. La fi de tripartit és necessari pel futur del país i avui per avui prefereixo intentar arribar a la independència amb els “cagamadurries” de CiU que amb uns espanyols profunds i convençuts com el PSC.
maig 27, 2010 a les 7:27 pm
Dons si et penses que amb els “cagamandurries” de CiU arribaràs a la independència, vol dir que la cervesa ta pujat al cap.
maig 30, 2010 a les 9:42 pm
Joan de Bcn.:
I amb el tripartit sí? ah, és veritat, no recordava que hi ha ERC. :-)
maig 31, 2010 a les 10:35 pm
Tranquil que els fidels d’Erc, no son ni com els del Pp, ni com els socialistes, aquests castiguen, millor dit, castigaran els seus caps de llista perquè no han complert.
Ara d’aquí a tindre que votar amb pinces als covards i unionistes, CiU, ni ha un mon.
David, saps perfectament que i aura una tercera via, com a mínim innovadora i que probablement serà la millor per Catalunya.
juny 1, 2010 a les 6:56 am
Joan de Bcn.:
Vaig deixar de militar a CDC després de 15 anys perquè no es va produir el gir independentista que calia. Ara bé, avui per avui votaré a CiU, sincerament no veig cap més opció que pugui arribar a governar i ens alliberi de la crosta espanyolista del tripartit a Catalunya.
juny 13, 2010 a les 4:44 pm
m’agrade la idea de la pinça al nas, potser un acte de protesta divertit. Tanmateix alhora de votar triaré alguna opció independentista (Laporta, Rcat, o?)
juny 23, 2010 a les 1:07 pm
David, es nota que ets prou intel.ligent per tal de saber que quan CiU faci passes decisives vers la independència, poder ni tu ni jo ja no serem vius. Amb això, no vull dir que mai, però clarament NO pels propers 60 ó 70 anys.
Salut
juny 24, 2010 a les 9:09 am
Lluís:
Per la meva experiència a dins del partit et puc garantir que quan CDC vegi que pot guanyar unes eleccions reolçant la independència ho faran. Són com els barons de Braveheart primer el seu interés però si la majoria vol la independència d’acord.