Fantassin Manel és el pseudònim de l’autor del bloc “Reflexions d’en Fantassin a Barcelona” ,on transcriu majoritàriament anècdotes sobre converses amb persones alienes a l’independentisme català, però referides a la realitat catalana. L’ús de pseudònim es deu en part, a que ben pocs dels seus coneguts, la majoria de l’època que era habitual usar “noms de guerra”, el coneixen pel cognom, i també per la convicció de vulnerabilitat derivada de la seva condició de treballador mileurista i precari a sou de patrons ben definits políticament. Sindicalista i representant dels treballadors per la CONC des de fa 15 anys, es defineix aliè i refractari als anomenats intel·lectuals. Sense cap tradició política familiar directa, i menys encara catalanista, actualment no milita en cap partit, tot i ser votant de la CUP o d’ERC segons el moment, però va militar l’any 1977 al PSC-C amb 15 anys, simpatitzant del PTE el 1978, del PCE m-l el 1979, militant de Nacionalistes d’Esquerra a finals de 1979 i finalment militant del PSAN des de maig de 1980, als 18 anys. Els anys següents va formar part dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i va participar en la creació i impulsió de la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, del Grup Ecologista de Martorell, del Grup de Defensa de la Terra de Martorell, de la Taula Antinuclear i Ecologista, del Col·lectiu Independentista de l’Institut Maragall, del Moviment de Defensa de la Terra i de Catalunya Lliure, i va formar part breument del Comitè Central del PSAN fins que va començar a desvincular-se orgànicament del MCAN, per raons familiars, a mitjans del 1992.