Catalans, la cursa ha començat:
abril 13, 2009 | 
Convidat del Bloc Gran | 
Imprimir
I no podem fer altre cosa que actuar, i tot el que nosaltres no fem, “ens ho faran”, oi que m’enteneu?.
Una cosa tenim clara, INDEPENDÈNCIA.
Tenim clar que la via estatutària és una “adaptació decreixent”, i que, la Independència és una “adaptació creixent”.
Malgrat tenir “la cosa” tant clara, els reptes se’ns acumulen i no tenen espera, això vol dir que hem de donar resposta ja mateix, córrer i em eficiència, i alhora pensar, discernir, posar en clar un munt de coses, coses que intentaré posar damunt la taula ara, si més no, alguna.
De la memòria em ve present el cas d’un país xic i semi desconegut, que va tenir la sort de classificar-se per concórrer en una competició internacional de màxim nivell, el mundial de futbol posem per cas, i resulta que jugaven descalços, no en conec els detalls però imagino que amb botes i tot (ui quin mal de repent) no deurien fer gaire més història.
Això va suposar per a ells una “adaptació decreixent”, molta despesa per a una propaganda impossible de rendibilitzar, potser els hi hagués estat més profitós que els hi haguessin construït una presa hidroelèctrica.
Nosaltres, seguint el símil, correm per classificar-nos, això és assolir la nostre Independència, en aquest sentit anem bé, els nostres caps de colla son gent intel·ligent i reeixida.
Optimitzar recursos i sorprendre diu en Canela, bé, xarxa i patriotisme diu en Bargalló, bé, actuar en l’excel·lència diu en Belzunces, bé, anem bé.
Em de pensar també, en quin joc farem quan haguem assolit la classificació, perquè la “champions” és dinàmica, i no serà la d’avui, que no ens passi que innovem amb eines del passat. Per entendre’ns i a tall d’exemple, l’AVE hagués estat innovador fa 50 anys, aleshores hagués estat una adaptació semi creixent, ara…oi que m’enteneu?. Bé, l’arc Mediterrània…tant de bo. De dretes?, esquerres?…o, de sentit comú?, eficiència?.
Un exemple més. Bolonya. Un país reeixit no pot sotragar per cap pla imposat per una Europa mancada de democràcia. Per a un país reeixit un pla Bolonya qualsevol hauria d’ésser com anar a buscar el pa amb bicicleta per a un ciclista avesat a fer el Tourmalet setmanalment. Hauríem de tenir un pla d’accés al “coneixement” agosarat, ambiciós, prioritari.
En el futur immediat els països que jugaran la “champions”, son equips que desenvoluparan un joc fora de la dialèctica consagrada de dretes-esquerres, faran un joc que suposarà el inici d’una revolució del model organitzatiu, perquè, l’actual crisi no és una crisi de “procediments” que tenen ressonància en el món globalitzat i ja està, com sembla que alguns ens volen vendre, més aviat m’inclino a pensar, que això ha estat aprofitat com a cortina de fum de una crisi VERITABLE d’una fondària que te a veure amb el ”sistema estructural organitzatiu”.
Si volem transitar cap a una societat justa i d’abundància, on els drets socials de ciutadania estiguin garantits, haurem de pensar molt, bé, això vol dir amb qualitat, i de presa perquè mentre llegim això hem perdut oportunitats, així de bèstia.
Bé, si més no, fa un munt d’anys que remem i/o pedalem en direcció contrària al aprofitament de les “oportunitats”, cada dia que passa, ens serà més i més difícil aprofitar “les oportunitats” de generar “adaptacions creixents”.
Parlar?…bé, sempre és bo…diuen, encara que ens repetim i repetim i repetim i…, bo fora que ens comuniquéssim. PENSAR ha de fer el país, a demés de córrer.
És grat copsar que malgrat el establishment polític duu anys “pensant” per nosaltres, encara som un munt els que podem fer-ho per nosaltres mateixos.
Amb tot trobo a faltar, tot i que ara els “polítics” parlen, això sí amb la boca xica, de “sacrifici”, trobo a faltar deia, una veu que ens parli ALT i CLAR amb un discurs realista que ens desperti del estat de semi somni en que els polítics ens han menat amb enganys i fal·làcies.
Síntesi.
Quin país volem?, (aquesta és fàcil),
Quines fites ens hem de posar pel camí, per tal de transitar, de anar-hi anant?
Quines son les prioritats? Etc.
El que no fem nosaltres, ens ho faran. El que no PENSEM nosaltres ens ho pensaran altres que han demostrat una incapacitat manifesta, quan no malintencionada.
Hem de Pensar. Aprofitem-nos dels mitjans, optimitzem recursos, comuniquem-nos…
Ara el Poble Català, nosaltres Podem córrer i pensar.
VALLFOSCA
Etiquetes Política catalana | 
14 comentaris »
abril 13, 2009 a les 5:07 pm
La web 2.0 és la nostra màquina de filar, i ara necessitem un altre metge que reagrupi tots aquests fils i confeccioni la tela que vesteixi Catalunya novament amb la dignitat que es mereix.
Aquest cop crec que hem d’optar per un metge dels Pirineus i en actiu, que allà saben com les gasta el fred; si han sobreviscut és gràcies a que saben abrigar-se dignament amb teles adecuades.
abril 14, 2009 a les 8:41 am
Un observador, amic, mira és possible que com tu dius qui hagi de bastir la Catalunya que encari el futur Independència amunt sigui un doctor en medicina, amí ja m’està bé, però el que ens cal és PENSAR eficientment.
Mira, els que s’ocupen de anar fent estructura de país per quan siguem Independents, estan confosos, i resulta que son els més visionaris, no deixa d’ésser xocant.
Fer ambaixades està prou bé, però el veritable problema per reeixir un país com el nostre en el futur immediat a la nostre alliberació, està dins de casa.
Es dediquen a “educar” a la gent en un model d’estat obsolet, aquest és el principal problema, això ens va en contra.
Aquesta manca d’una base social amplia, REALMENT preparada, que es manegui bé en ciència i tecnologia, habilitada en la llengua de la ciència, l’anglès, per no parlar de la distorsió en la comprensió del perquè les coses son com son i no d’un altre manera, tot això és cabdal, perquè és aquest estat de coses que ens mena a la ineficàcia.
Solucionar això exigeix PRIORITZAR-HO, i un pla a 20 anys, i molts recursos que actualment es destinen a altres afers que sembla que els donen més rendibilitat partidista a curt termini. Per això deia que trobo a faltar una veu que ens parli CLAR i ALT.
Si no pensem en això, no ho faran…sí ja sé que tenir 12.000 milions més al any, bé, disponibles seran menys, sembla que ens ha de treure de pena per sempre més, però alerta, això no és així necessariament ni de bon tros, els països àrabs per exemple, compren i compren béns de tota mena, immobles, empreses, i to el que poden, perquè son incapaços de fer cap altre cosa, perquè per a ells mateixos son incapaços de donar un salt qualitatiu.
Aquest és un tema TABÚ. Quan abans trenquem els Tabús millor, ja hem perdut massa temps, i pel camí que anem….
PENSEM-HI, perquè tard o d’hora ho haurem de fer, i ens cal aprofitar el temps i l’ocasió, i, tanmateix fer-ho ens ha d’ajudar i motivar encara més en la carrera cap a la nostre INDEPENDÈNCIA.
Com tu bé deies, hem d’aprofitar la xarxa per anar ventilant els “afers” que toquen.
I com deia, sinó ho fem nosaltres, altres ens ho faran, i jo ja n’estic tip.
abril 14, 2009 a les 5:51 pm
Dons femu d´euna vegada,treballem per la INDEPENDENCIA,tots units.No tenim altra sortida. VISCA CATALUNYA LLIURE.
abril 14, 2009 a les 7:00 pm
Vallfosca
————
Potser vaig ser massa obtús parafrassejant la màquina de filar de’n Gandhi i la seva moguda i també vaig inapropiadament comparar al Carretero amb el Pujol.
El que volia dir es que jo crec que en Carretero és un dels que veig amb suficient pragmatisme i moral de victoria per liderar el procés independentista sense més embuts.
En Carretero no en té res del rollo aquest d’anar construint pseudo-estat durant segles i segles i peixos-al-covismes varis (crec).
De CiU m’agrada el Tena, però no li veig la vena Macianenca “innata” tant clara que li veig al Carretero.
abril 15, 2009 a les 8:09 am
Hola , Marta.
I tan…el que ens cal és justament el que no tenim, UNITAT.
Però això està canviant de manera accelerada.
Els que encara no si avenen o son inconscients o, formen part de la militància més adoctrinada i sectària.
Ara ens hem de mantenir ferms, perquè al meu parer, entre tots hem aconseguit aixecar un vent que comença a bufar en força, ara ens cal estar a coberta i desperts, perquè moltes coses ens sobrevindran en poc temps.
Visca La Terra.!!!!
abril 15, 2009 a les 8:27 am
Amic observador, no crec en absolut que hagis estat obtús, ni de bon tros.
El posar un fet al costat d’un altre ens permet copsar diferencies i analogies, mancances i potencialitats, i en fi, fer una valoració racionalitzada, i això no és d’obtusos.
Si m’ho permets, la marxa de Brussel•les va tenir alguna cosa Gandhiana, Gandhi és un referent positiu i poderós.
Carretero…doncs sí, “sembla” que respon al perfil.
Tot i que desconec el cas, tot em fa pensar, si és intel•ligent com sembla, que deu veure que “el moment” encara no és arribat, mesurar el “tempo” és importantíssim, no fos cas que “el fruit caigués del arbre i encara fos verd”.
En Tena, més o menys el mateix si fa o no fa.
Nosaltres estem fent “la maduració”, el mateix treure’ns les boires de les dependencies emocionals, de despertar i córrer cap a la UNITAT del Poble Català ÉS la maduració.
Com li deia a la Marta, ara ens cal no defallir i mantenir-nos ferms.
Vagi bé i visca La Terra.!!!!
abril 15, 2009 a les 12:28 pm
Enhorabona per l’article, company!!
Rodó, rodó…
abril 15, 2009 a les 1:32 pm
Enhorabona a tu company, per ser-hi.
Nosaltres som el fruit, la UNITAT la maduració, i, en ser-hi presents la fem.
abril 16, 2009 a les 1:31 am
Vallfosca
———–
Ja veig que t’has pres la til·la. Avui parles com un savi tota l’estona.
Em quedo amb dues coses teves:
1. Respecte en Carretero; Si “el fruit cau verd de l’arbre”, llavors serà que l’han arrancat dic jo… No obstant això, no crec que aquest fruit excepcional deixi arrancar-se abans d’hora (espero, vaja…).
2. “El poble català serà madur quan esdevingui unit.”
Collons, dons sí que n’és de madur el poble espanyol… qui els va parir!
abril 16, 2009 a les 10:16 am
Amic Confús-sí, tens raó, aquí m’expresso més sossegadament, la “forma” també fa al contingut, i l’autor és qui els tria, prioritzant allò que li sembla millor.
Pel que fa al 1er punt, doncs també tens raó, “si el fruit cau del arbre i encara és verd”…és que algú l’ha fet caure…i tan.
Aquesta és la qüestió que es deuen plantejar els “nous líders” que estan arrenglerats a línia de sortida, “si surto abans d’hora…potser no arrossegui suficient força”, “un bon sofregit exigeix el seu temps de cocció”, això implica un altre perill, que no és altre que el dit sofregit se’t cremi…Ahh!!! en som molts els que ens socarrimem, és per això mateix que li deia a la Marta: “Ara ens hem de mantenir ferms, perquè al meu parer, entre tots hem aconseguit aixecar un vent que comença a bufar en força, ara ens cal estar a coberta i desperts, perquè moltes coses ens sobrevindran en poc temps”.
Tots, i en Carretero per la part que el toca més encara, som, o hauríem d’ésser conscients de que els “cartutxos” catalans son caríssims i no s’han de malbaratar, de que hem d’optimitzar recursos i estar amatents a les oportunitats, aquí el “tempo” és cabdal absolutament.
Quant al punt 2, home, el “dominador” és per definició immadur,(no cal ara i aquí que ho desenrotllem) ara, el “dominat” necessita indefectiblement, i més encara després de tant de temps, reunir forces per tal de reconstituir la perduda “UNITAT INTERNA” que fa a l’autoestima i valoració de la pròpia Dignitat , en això estem.
Sempre he dit que ésser Català exigeix un treball de introspecció important, realitzat de manera conscient o intuïtivament, tan hi fa, però a la fi qualsevol s’haurà preguntat coses com: perquè haig de parlar castellà per força?, perquè s’entossudeixen en fer-me espanyolo?, perquè m’ha de finançar? Perquè molts “espanyolos”, quan estem aplegats, si noten que no soc sol•lícit i fins hi tot servil parlant la seva llengua, es molesten?, etc etc etc…
Hi ha un vell i bell axioma que diu que “la força és realitza en la debilitat”…
Vagi bé i Visca La Terra.!!!!
abril 17, 2009 a les 1:49 am
Amic Vallfosca:
Totalment d’acord. Només vull fer un afegit.
Diuen que a l’home no li passa el que es mereix sino el que se li pareix (assembla). Vol dir que si surts al carrer amb l’ànim de parar l’altra galta totes les bufes seran per tu.
Per poder optar a la victòria es imprescindible creure que podem assolir-la. Si actuem sàviament i anem de petita victòria en petita victòria anirem pujant a muntanyes cada vegada mes altes fins que al fi poderm fer el cim. Aquest es el nostre compromis; guanyar; alliberar el nostre país.
Visca Catalunya lliure i sobirana!
abril 17, 2009 a les 8:15 am
Eduard, tens tota la raó i per a mostra: el Barça!!
abril 17, 2009 a les 8:30 am
Amic Eduard VF, caram, sí que és bona aquesta dita, i tan que sí, no la coneixia, i em dona mostra de la saviesa popular
Quan hi ha temporal i mar de fons, per menar l’arjau i governar la nau, no n’hi ha prou en ésser bon Jan, fan falta intenció, discerniment i determinació.
Dit amb termes menys poètics, “la realitat” és dinàmica, i no és aliena a la pròpia ment, ans al contrari, la ment treballa sempre “estructurant la TOTALITAT”, és per això que el “poder” prioritza respondre qüestions fonamentals com “que pinto jo aquí” etc etc, per tal que el que rau sota la seva bota (del Poder), s’inhibeixi i pugui ésser governat amb docilitat.
Aquesta és una importantíssima qüestió de gran interès, social i polític, valgui afegir que el “dominador” sempre segresta una part substantiva de la estructura mental del “dominat”.
Pel que fa a “de mica en mica s’omple la pica”, doncs sí però…
Això ens dona un temps per tal de reconstituir-nos en la nostra “Unitat Interna”, però hem d’estar preparats perquè els esdeveniments es poden precipitar, de fet, sent agosarat, crec que es precipitaran. No sé si farem el cim tot d’una, o anirem al camp base de pet, però un salt qualitatiu crec que sí.
Visca Catalunya lliure i sobirana.!!!!
abril 17, 2009 a les 4:27 pm
Catalans, la setmana va passant…és hora de de dir-vos fins després, de confesar que ha estat un honor i un privilegi disposar d’aquest espai.
Gràcies companys de BGS.
Catalans, bonhomia i discerniment, amb el cap alçat caminem cap el destí de llibertat.
Visca La Terra.!!!!