Hem obert el camí. El compromís que reclama la gent d’Acte de Sobirania, ha aconseguit obrir una petita escletxa que esdevindrà la via per on fluiran, des de tots els racons de la societat catalana, les forces necessàries per sortir de la presó d’un estat que ens esclavitza per a explotar-nos.

Dues notícies importants. En primer lloc, la via estatutària és morta. El darrer dia del Corpus, en un primer Acte de Sobirania ja la varem enterrar solemnement a la porta del palau de la Generalitat de Catalunya. Tothom avisat.

En segon lloc: És clar que la declaració unilateral de la independència, des del Parlament de Catalunya, és la manera més pràctica de recuperar el nostre estat, dintre la Unió Europea, per reprendre el procés de construcció nacional que fou interromput per la força de les armes y el “derecho de conquista”, i qui no s’ho cregui que es llegeixi l’article 8 de la vigent Constitución Espanyola.

I, ara què fem?. Doncs, feina, molta feina, vet aquí. Perquè no volem ser governats per cap més llei espanyola, es digui Estatut o finançament. Fixeu-vos que ara ja no en tenen prou amb quedar-se impunement els nostres impostos, ara volen prendre’ns els nostres estalvis És clar que ells ens han declarat la guerra, si ens quedem a casa l’hem perdut. Si sortim a lluitar ja sabem que el combat serà dur i que el podem perdre. Però, avui, tenim a l’abast una gran oportunitat per guanyar la llibertat de Catalunya i fer un país millor. Ho farem d’acord amb els nostres polítics. Si els que avui són al Parlament, no hi estan disposats, n’elegirem uns altres. De moment n’hi 8 que ja han signat el seu compromís per fer possible l’Acte de Sobirania. Fins a 68, que és la majoria absoluta, en manquen 60. Se’ns ha girat feina.

És el moment d’entendre que ja no hi ha cap raó ni cap força que ens pugui obligar a ser espanyols perquè, després d’aquella sortida de la dictadura feixista, plena de renuncies, per evitar mals majors, després del cop d’estat que va finiquitar la transició, avortant el procés de creació d’un estat respectuós amb les realitats nacionals diverses, i un cop ficada la bèstia a la gàbia de la Unió europea, a un preu altíssim per als catalans, cal dir-ho, per primera vegada en cinc-cents anys no hem de patir per les reaccions violentes de l’exèrcit més colpista d’Europa.

I, sapigueu que, un cop fet l’ACTE DE SOBIRANIA sabrem trobar el suport internacional necessari per al reconeixement del nou estat dintre la Unió Europea i ens posarem sota l’empara de les Nacions Unides per garantir que el procés d’autodeterminació de Catalunya sigui just i estrictament democràtic, perquè estem fermament decidits a marxar, però amb respecte, sense violència ni rancor envers la resta de pobles de l’estat espanyol.

Ara toca, convèncer als desencantats i, especialment, als encantats, que per evitar els estralls de la crisi, per defensar el teixit empresarial català i per tant la feina de tothom, per gaudir de la qualitat de vida que mereixen els nostres esforços personals, familiars i professionals,  per resoldre  els problemes dels serveis públics (sanitat, educació, transports, etc) i d’infraestructures, en definitiva per tenir un país millor ens cal la independència, i que això només s’aconsegueix amb l’esforç de tots plegats. Hi ha molt a guanyar, no t’ho perdis.

Víctor Cucurull